Problemes d'un piano antic

Hi ha qui creu, erròniament, que un piano antic té algun valor especial pel simple fet de ser-ho, i atribueix valor a coses com les tecles d'ivori, el moble de fusta massissa, etc. La realitat, però, és que un piano de gairebé cent anys, a no ser que hagi estat mantingut de manera continuada i impecable (cosa que és difícil que hagi succeït en un instrument que ha passat de mà en mà diverses vegades), està carregat de problemes. La majoria de vegades un piano de cent anys només té valor sentimental. Assenyalem a continuació alguns d'aquests problemes, que hem trobat al piano Rowney:

Esquerdes a la tapa harmònica:



A la fotografia es pot veure una gran esquerda, que s'ha produït en separar-se dos dels taulons de la tapa harmònica, que és el principal element de ressonància del piano, el que amplifica i dóna qualitat al so de l'instrument. Aquest tipus d'esquerdes són visibles des de la part anterior del piano, però sobretot pel darrere, o per sota en el cas dels pianos de cua. Per reparar-les, per anar bé caldria desencordar el piano, obrir cadascuna de les escletxes, posar-hi un llistonet de fusta d'avet que venen especialment per a aquestes reparacions i a continuació passar-hi un ribot per aplanar la fusta. Un piano amb la tapa harmònica esquerdada no és mai recomanable.

 

Esquerdes als ponts:

 

En aquest cas, podem veure una grossa esquerda que s'ha produït a nivell de les puntes de suport de les cordes damunt del pont dels bordons. Concretament, en aquest piano afecta molts dels bordons dobles. Aquest defecte només es pot resoldre desencordant el piano. Si volguéssim fer una restauració total de l'instrument, sens dubte que seria una de les coses que caldria arreglar, però en el cas que ens ocupa segurament és poc el que hi podrem fer. Aquest problema produeix una dificultat addicional a l'hora d'intentar afinar l'instrument.