Substitució d'un mànec trencat

Si un mànec de martell es trenca per un lloc irreparable, en aquest cas a prop de la nou, es pot intentar perforar novament la nou de martell, deixant el tros de mànec a dintre, i enganxar un mànec nou.

Perforar la nou no és fàcil i el resultat no és garantit, especialment si no es tenen les eines específiques per fer-ho, però aquest sistema ens ha funcionat:

Primer, es passa paper de vidre per deixar la fusta arran. Després, es forada la nou manualment amb una barrina uns 3 mm. Seguidament, es continua manualment amb una broca de fusta de 5 mm (si som dretans, va bé subjectar fermament la broca amb unes alicates amb la mà esquerra i fer girar la nou amb la mà dreta). Quan el forat ja té 5 o 6 mm, s'acaba de perforar amb la mateixa broca però utilitzant el trepant. Si hi ha sort la nou no es trencarà. Com es pot veure a la fotografia, pot quedar prou bé.

Els mànecs de martell ja vénen ranurats pels dos extrems per tal de poder-los encaixar i facilitar la distribució de la cola. Però si el mànec és més gruixut que l'original, com en aquest cas, es pot llimar una mica amb una llima gruixuda fins que càpiga dins del forat de la nou, que en aquest cas s'ha fet de només 5 mm per tal que la nou no es trenqués.

 I si el forat no és tan fondo com era l'original, es talla una mica el mànec amb una serra:

 

 

A la fotografia següent es mostra el martell amb el mànec nou ja encolat al costat d'un altre. El mànec nou és una mica més gruixut i també més llarg que l'altre. Per això, un cop estigui la cola ben seca, caldrà tallar-lo també per la part de dalt.

 

 

Muntatge dels caps de martell

Abans d'enganxar definitivament els caps de martell damunt dels mànecs, amb la màquina posada damunt del piano, evidentment, és convenient presentar-los, per assegurar-se que quedaran ben col·locats i que no en faltarà cap. S'ha de tenir en compte el nombre de martells que hi ha a cada secció, segons el piano, el nombre de martells que vénen en cada joc nou i les inclinacions dels caps. En aquest cas, per als martells imparells hem utilitzat els caps de martell parells, començant amb el 0 i continuant amb el 2, 4, 6, etc. Al final de la primera secció n'hi haurà sempre uns quants que no caldrà utilitzar. Aquests de la fotografia, doncs, són els caps de martell sobrants, numerats amb nombres imparells.

 

Aquesta es la presentació dels caps de martell, encara sense enganxar:

 

Comprovem que estan centrats damunt de les tres cordes i, si tot és correcte, podem començar a enganxar.

 



 

Per enganxar els caps de martell, deixem caure una gota de cola blanca dins de l'orifici del cap de martell i, al cap d'uns segons, posem el cap damunt del mànec, anant en compte de no equivocar-nos de número, especialment si, com en aquest cas, el del martell i el del cap no coincideixen. Inevitablement, en aquest procés es produeixen alguns regalims de cola, que haurem d'eixugar ràpidament i amb compte per tal que els mànecs no quedin enganxats al feltre de la barra de repòs.

 

Aquí podem veure els martells ja complets i ben enganxats. A la fotogafia es veu com les cues noves queden una mica més amunt que les antigues. Això es deu al disseny dels caps i en aquest cas no suposa cap problema funcional, ja que els caps de martell queden alineats, rectes i impacten correctament.

 

Neteja de martells: llimes i paper de vidre

Torno a ser aquí, després d'un mes llarg de pausa, en el qual m'he dedicat sobretot a la construcció del web de traduccions del pali www.jambudipa.cat. La reparació dels martellets continua amb els 42 martellets restants. Com que la major part de les qüestions ja es van explicar en fer els martells imparells, evito repetir-me aquí innecessàriament. El desmuntatge i la neteja dels martellets ha durat uns quants dies. Comentaré només algunes de les tasques de neteja i, en un altre post, la reparació d'un mànec trencat.

Amb una llima petita es pot netejar la petita ranura on s'insereix la pell de la nou del martell. És molt important eliminar les restes de feltre d'aquesta part per tal de poder-hi encolar la pell a dintre. La pell no va encolada a cap dels dos feltres de la nou (en aquest piano, verd i vermell), només a la part de fusta que queda entre el feltre i el mànec del contra-atrapament i a dintre de la ranura.

Amb el mateix tipus de llima es pot netejar la plaqueta de ferro que ajusta la forquilla i el cap del cargol, anant amb compte d'eliminar la brutícia però sense llimar massa la ranura, per no dificultar la tasca d'enroscar-lo amb el tornavís.

També es pot netejar el cap del cargol fregant-lo damunt d'un paper de vidre dels negres, que són per a ferro.

Amb el paper de vidre verd es pot netejar la fusta. Va bé per treure les restes de feltre del contra-atrapament (fotografia de dalt) i per netejar el mànec del martell (fotografia de baix). Si el piano és antic, normalment té força brutícia enganxada, i sempre queda més bonic si es neteja el mànec i la fusta clara pot tornar a lluir una miqueta, encara que no quedi com si fos nou.