Aquest és un piano Hosseschrueders (sí, sí, costa de pronunciar!), que va comprar una amiga per al seu fill pel mòdic preu de 400 euros. Una ganga! És un piano senzillet, el model HC-10, però amb maquinària i numeració Yamaha, que ens indica que és del 1992. Si un inconvenient li trobem és que el moble, en lloc de ser de fusta xapada, és d'aglomerat i té el frontal i la tapa del teclat en una sola peça, que pesa molt i costa de desmuntar i muntar a l'hora d'afinar o regular la màquina.
El piano es troba en molt bon estat, té poc ús, les cordes i els feltres impecables, la tapa harmònica sense fisures i les clavilles encara fortes. El vam trobar a 435 Hz i l'haurem de posar a 440. El primer dia l'apugem per octaves, tal com hem explicat en un altre apunt, i tres o quatre setmanes més tard li fem una afinació normal, amb la cinta.
Si alguna cosa hem de destacar d'aquests petits pianos de 108-110 cm és que els aguts costen molt d'afinar. Una explicació possible: les cordes són molt curtes i, per tant, qualsevol moviment de la corda (degut a assentament després d'apujar el to o a variacions de la temperatura) es tradueix en una variació de l'afinació bastant notable. O pot ser la imperícia de qui gira la clau?
I aquí tenim el pianista, el Pol, provant el piano.
