Muntatge dels martells imparells

Després de renovar i reparar els martells, toca tornar-los a muntar, ajustant el cargol de la forquilla a la guia de fusta, des de la part anterior del piano. Quaranta-tres peces, unes quatre hores llargues. Una estona després de començar, fem una fotografia:

De vegades, la forquilla no s'ajusta bé a la guia, i balla una mica, o desplaça el martell lateralment, de manera que el mànec no queda paral·lel als adjacents. Per corregir-ho, cal posar una mica de paper a la part del darrere de la forquilla. Hom se sorprèn que al segle XXI encara es facin les coses d'aquesta manera, però és que això del piano encara és pura artesania. Els pianos més moderns tenen les guies d'alumini i ajusten millor, però si són de fusta, és habitual haver-hi de posar juntes de paper com aquesta:

 

Aquest piano ja en duia, de paperets, però alguns han caigut i ara caldrà reposar-los. Sembla que el paper que va millor és el paper de diari. Recomanem el paper rosat del suplement interior d'un conegut diari de Barcelona. La millor cola: la saliva. El paper ensalivat s'enganxa amb sorprenent facilitat damunt de la fusta, i el podrem treure i posar amb facilitat si cal. Els llibres recomanen no posar-hi papers encolats (tipus post-it) o fets de materials plàstics (cinta aïllant o similars), perquè deixen residus difícils d'eliminar.



 

I aquesta és la junta de paper, un cop hem ajustat la peça del martell al piano. Amb els dits, es pot estripar fàcilment el paper sobrant. En acabar el muntatge, la màquina té aquest aspecte tan acolorit:

Els martells amb la pell groga i la brida verda són els nous. Sembla que hem comès un petit error a l'hora de mesurar les brides. Com es pot veure a la imatge, les antigues tenien l'orifici de l'agafador més enfora que les noves. Això vol dir que les noves ens queden una mica curtes. De moment ho solucionem empenyent els filferros cap endavant, sense descartar que més endavant ens calgui treure-les i enganxar-les més avall. Sortosament, hem deixat la cinta prou llarga per poder fer aquesta correcció, si cal. A la següent fotografia, un martell ja muntat, vist de prop. Mecànicament, sembla que el resultat és força satisfactori.

Un cop col·locada la màquina al piano, aliniem els mànecs dels martells que acabem de muntar mitjançant els cargols de les tecles. Això fa que els cavallets baixin i que els mànecs dels martells tornin a tocar la guia de repòs. Aquesta alineació és provisional. Més endavant caldrà regular tot el teclat (segurament eliminant gruix de paper i feltre de sota les tecles) i, després, la resta de peces del piano.

Un cop alineats els martells, provem els nous caps de martell al costat dels vells. D'entrada, sembla que els caps s'ajusten bé als mànecs i que queden paral·lels als adjacents.

A la vista lateral, es pot veure si la trajectòria és correcta i si els punts d'impacte coincideixen. Els punts d'impacte estan calculats de manera que els martells toquin un punt la de corda que, si vibrés llliurement, produiria harmònics indesitjables, especialment la 7a de la fonamental de la corda. Si el martell toca un d'aquests punts, l'harmònic en qüestió queda anul·lat. Ara bé, com que ens resulta impossible calcular aquests punts, l'únic que podem fer és intentar seguir el disseny de l'original. En aquest cas, sembla que els dos són ben paral·lels.

 

En comparar el so dels dos martells, es pot apreciar que el martell nou no produeix el so metàl·lic que produeix el vell.

Eines: la pinça

La pinça és un estri que complementa l'extractor de martells i nous del piano vertical i que serveix per subjectar el mànec del martell de manera que l'eina pugui fer la pressió necessària per arrencar la nou o el cap de martell, segons el cas. Ve't aquí l'enginy:

 

Una pinça que s'ajusta amb un cargol i una femella i que té un espai retallat per poder passar-hi el mànec del martell. Cal apretar ben fort la pinça perquè compleixi la seva funció, és a dir, subjectar el mànec i fer de topall, cosa que permet que l'extractor exerceixi la força necessària per arrencar la nou. En aquest cas, calia extreure un mànec que s'havia trencat just arran del cap de martell i per aquest motiu havia quedat curt.

 

 

Un cop extret el mànec, es pot omplir el forat amb una mica de paper de seda, per reduir una mica la profunditat del forat (aproximadament 5 mm) i poder aprofitar el mateix mànec:

 

 

Una mica de cola blanca:

 

 

I ja tenim dos mànecs aproximadament de la mateixa longitud (tenint en compte que sempre podrem jugar una mica amb el cap del martell). Això sí, per prendre la mida ens guiem per un martell consecutiu i no per un de llunyà. No són tots iguals.

 

 

El coixinet de la nou del martell

La feina de renovació dels martells la podem donar per acabada un cop hem enganxat els coixinets. Aquests coixinets van enganxats a la fusta de la nou del martell, per sota de la pell, i eviten que el bastó d'escapament faci soroll en colpejar-la. En els pianos com aquest, el coixinet és de 5 mm de gruix, i es ven en tires de feltre bastant tou que, tot i això, es talla sense dificultats amb un cúter que tingui una bona fulla. Cadascun d'aquests coixinets mesura 9 x 5 x 5 mm.

 

Aparentment, hom diria que aquest coixinet és massa gruixut. Actualment, els coixinets dels pianos són de 4 mm. Un cop estigui col·locat al piano i pressionat pel bastó d'escapament, ja veurem si l'hem posat del gruix que li corresponia. Aquest ja està a punt per anar al piano i esperar el cap que un dia va perdre.

 



Canvi de les molles de retorn dels martells

Les molles de retorn dels martells, que passen pel cordillet de la forquilla de la nou del martell i són responsables del retorn del martell una vegada ha percudit la corda, de vegades es trenquen. Són un element importantíssim. Sense elles, o sense cordillets, els martells reboten diverses vegades contra les cordes i es produeixen tota mena de sorolls que impedeixen un bon rendiment mecànic i sonor del piano.

Encara que en un piano en faltin només 4 o 5, si hom no en té de sobrants d'un altre piano que siguin de la mateixa longitud (19 o 22 mm) i mà (dreta o esquerra), caldrà comprar-ne un joc complet i canviar-les totes. L'altra opció és comprar un rotlle de filferro que venen expressament per a això i fer-se un mateix les que calguin.

Aquestes petites molles, que en aquest piano són de 19 mm i de mà esquerra, s'introdueixen en uns minúsculs orificis que hi ha a la nou del martell:

 

Els orificis estan fets al biaix, i es tracta de passar el filferro de dintre a fora i de fora a dintre, estirant-lo amb unes alicates petites de punta plana:

 

 Ha de quedar tens, però no fins al punt que el cargol es deformi, perquè aleshores perd la seva funcionalitat. Finalment, es talla el sobrant amb unes alicates de tall ben petites:

 

 

 

Aquest és el resultat:

 

 



 

Curiosament, la molla no queda centrada, sinó desplaçada respecte l'eix de simetria vertical de la nou. Ja es veu pel disseny dels diferents elements que no pot ser d'altra manera.

Restauració dels martells (pell, feltre, cordillet i brida)

Finalment, després de decidir que no canviaria els dos feltres de sota la pell,  he continuat el treball amb els martells. Després de netejar la fusta tant com ha estat possible, ha tocat retallar i enganxar les pells. He utilitzat pell artificial de fabricació xinesa, bastant més econòmica que la natural, però tova i maca. De fet, qualsevol cosa és millor que la pell vermella gastada que hi havia. Per retallar els trossets de 17  x 8 mm, cal un cúter, un regle, una superfície adient (si és mil·limetrada, millor) i bona vista (o unes ulleres si teniu més d'una certa edat).

 

Com es pot veure a la foto de sota, les peces de pell són minúscules i una s'ha d'inserir a la ranura de la nou del martell, mentre que l'altra fa una forma corbada on no és fàcil que la pell s'adhereixi.

 

He provat d'enganxar les pells amb dos tipus diferents de cola blanca per a fusta i, finalment, un adhesiu transparent genèric, que és el que ha anat millor. Cal posar una capa molt fina de cola sobre cadascuna de les parts, esperar uns segons i a continuació pressionar les dues peces. Mentre s'assequen, va bé tornar-les a pressionar. L'ideal seria fer aquesta feina amb un tipus de cola molt ràpida, perquè aguantar cadascuna de les pells de cada martell amb els dits en aquesta postura és una mica incòmode:

 

 

En definitiva, una bona estona de feina. Els dits acaben plens de cola i les pells aparentment brutes, però un cop la cola s'asseca, tot fa molt més bona cara:

 

 

A continuació he muntat les forquilles, posant els cordillets a la molla, i he lubricat els eixos aplicant una gota de Protek a cadascun dels extrems de l'eix amb un comptagotes i movent amunt i avall la forquilla unes quantes vegades:

 

 

 

 

La forquilla queda humida, però el líquid s'evapora de seguida.

 

 

A continuació es munten les brides. Vénen amb una veta de 8 cm, que tallem a 5,5 cm. La brida s'enganxa fàcilment aplicant una mica de cola amb el pinzell damunt la fusta i pressionant-hi la veta al damunt.  Només cal tenir en compte de no posar les brides al revés, és a dir, vigilar que la pell de l'agafador quedi amb la part bona enfora. En aquesta fotografia es veu on està muntada la brida: a la part inferior del mànec que connecta la nou del martell i el contra-atrapador.

 

 

 

I aquesta és le fotografia de tots els martells gairebé acabats. Només ens faltarà enganxar-hi el coixinet del bastó d'escapament (ang. jack) i ja podrem anar cap al piano a muntar els caps de martell.

 



 

Llimes de paper de vidre casolanes

Aquesta és la foto de les llimes que he fabricat amb palets de gelat de l'estiu passat i paper de vidre de gruixos diferents i de tipus diferents. El paper de vidre verd és per a fusta i el negre, per a metall. 



Les peces de metall dels pianos antics (almenys del meu) acostumen a ser de ferro o de llautó. Els cargols i les varetes dels apagadors, de l'atrapament i de la brida són de ferro i es netegen amb la llima negra. Les molles són de llautó o i es netegen amb netejador de metalls. És inútil intentar netejar el ferro amb un netejador per a metalls, cal fer-ho amb llima.

Aquestes llimes amb pal de gelat són petites i van bé per a peces petites, especialment les arrodonides. L'inconvenient és que la feina és llarga i les llimes duren poc.

Caps de martell

En aquesta foto es pot veure un joc de 91 martells nou, de fabricació xinesa. Els greus (28 martells en aquest joc) porten un nucli vermell, mentre que els aguts (63 martells) són d'un sol feltre. Com es pot apreciar, ja vénen numerats. Sempre en sobren uns quants. En aquest cas el nostre piano té 85 martells, 26 a la secció dels greus (en sobraran 2) i 59 a la dels aguts (en sobraran 4). Es poden comprar jocs de martells amb diferents combinacions de greus/aguts segons el model de piano.

Aquest joc venia perforat amb orificis 6 mm. Es poden encarregar perforats a la mida que cadascú vulgui. Els mànecs dels martells del piano Cussó SFHA per al qual els vaig comprar són de 6,3 mm, però quan vaig treure els caps, vaig veure que l'extrem que va dintre de cap del martell era molt més estreta, aproximadament de 5,6 mm. Quan es tracta de mides dels components del mecanisme del piano, és habitual moure's en mesures inferiors al mil·límetre. Quatre dècimes de milímetre es noten. En aquest cas, el que passa és que els caps de martell ballen. Per anar bé, han de tenir una mica de joc per poder-los inclinar i situar el punt d'impacte correctament, però no han de quedar massa fluixos. Per resoldre aquest problema, es pot sucar en alcohol les puntes dels mànecs durant 30-45 minuts. Això fa que la fusta es bufi una mica. També és possible afegir una mica de paper a manera de junta a l'hora d'enganxar amb cola el martell al mànec. En aquest cas, l'alcohol ha funcionat molt bé i la fusta ha quedat aproximadament del mateix diàmetre que la resta del mànec. Sempre s'està a temps de passar-hi la llima, si cal.

 

En aquesta foto es pot veure els caps de martell antic i nou número 9:

 

 

Són molt semblants de longitud, perquè aquest martell està poc gastat. A més, l'antic està esculpit perquè no toqui els martells adjacents. Això serà una cosa que haurem de tenir en compte quan muntem els martells al piano.

 

Aquests són els martells número 65:

 

Com es pot veure, en aquest cas el martell antic està molt gastat i a la punt d'impacte té menys de la meitat de feltre que el nou. A més, és molt més estret.

 

Aprofitem per assenyalar que els caps de martell de la secció dels greus, en els pianos verticals, són molt més curts que els dels aguts. A la foto es pot apreciar que la cua de fusta d'uns i altres és diferent. Com que els bordons estan superposats a les cordes, queden més a prop dels martells. Però la distància entre el martell i la corda ha de ser la mateixa al llarg de tota la màquina, aproximadament d'1,44 cm, per assegurar una bona qualitat del so. Com que els martells estan muntats tots a la mateixa guia, i aquesta ha de ser recta per disseny i funcionalitat, els caps de martell han de ser de diferent longitud en una secció i a l'altra.

Extracció dels caps de martell

Extreure caps de martell fa una mica de por la primera vegada. El cap del martell va enganxat al mànec amb cola calenta, que sol estar cristal·litzada i és molt dura. Si un mànec es trenca, caldrà reparar-lo, trobar-ne un d'igual (cosa difícil, perquè els actuals són més prims) o inventar-se alguna altra manera de solucionar-ho.

Es pot comprar fàcilment per Internet una eina anomenada "extractor de caps de martell". La primera cosa que cal, però, és descobrir com funciona, ja que les eines vénen sense instruccions i em sembla que els autors dels llibres s'obliden tots d'aquest detall.

 

A la foto següent es mostra la forma d'ús que m'ha servit a mi. Aquesta és la col·locació del martell a l'eina abans de començar a enroscar, en el cas que vulguem, extreure el cap de martell. Si volem extreure la nou, caldrà col·locar la peça al revés, ja que la peça més llunyana és la que se separa per pressió quan s'enrosca l'eina i el tub interior surt i pressiona cap endavant.

 

És recomanable trencar la cola amb una ganivet i escalfar el martell abans d'utilitzar l'extractor. Tot i que he escalfat els martells amb una estoreta elèctrica d'aquestes que s'utilitzen per al dolor muscular, alguns costen molt de treure. En aquesta posició és fàcil fer força:

 

 

Una, dues, tres voltes... i el cap ja és fora:

 

 

A la foto següent es veuen els martells escalfant-se, els martells sencers i els martells escapçats:

He observat que els caps de martell que estan muntats en angle (els dels baixos) costen més de separar. De fet, el número 1 no se m'ha separat pel cap, sinó per la nou, que devia tenir menys cola. L'he hagut de tornar a enganxar i 24 hores després ja he pogut extreure el cap amb normalitat.

Neteja dels martells per renovar

Hem explicat en una altra entrada la manera de desmuntar els martells d'un piano amb la finalitat de restaurar-los. Ara hem de tallar el que queda de les brides, desenganxar els feltres i treure les forquilles per canviar els cordillets. Potser no caldria canviar-los, però com que alguns dels de la secció aguda s'han trencat accidentalment de tant treure i posar la màquina al piano, aprofitem per canviar-los i així quedarà tot el martell més ben acabat.

Per desenganxar els feltres, els mullem amb un pinzell amb una dissolució d'aigua i un rajolí de vinagre. Mentre la cola s'estova, tenim temps de tallar la brida arran, desmuntar la forquilla i numerar-la. Al cap d'uns segons, ja podem extreure els feltres molt fàcilment amb un cúter o un ganivet. Si queden restes de feltre, els podem llimar o rascar amb paper de vidre.

A la foto anterior es poden veure els martells sense les peces que s'han de canviar. De moment, he deixat els dos feltres de farciment de la nou del martell (un és verd i l'altre vermell), tot i que no descarto canviar-los també per deixar-ho tot més ben acabat. Ara podem veure que la pell de la nou per la part inferior va introduïda en una ranura i només està enganxada per aquí i per la part superior, ja que els dos feltres que farceixen la pell no tenen restes de cola.

 

Aquestes són les peces velles, que llençarem després de mesurar:

 

La brida té 4 cm de cordó pla, més l'agafador de pell. Segurament tallaré les noves 1 cm més llargues i les enganxaré més amunt, al mànec rodó del contra-atrapament i no just a sota d'aquest.

 

Les pells mesuren 17 x 8 mm i el coxinet verd és de 5 mm i fa 6 x 8 mm. De fet, el micròmetre em dóna una mica més de 8 mm en tots els casos, però crec que la diferència és tan poca que no cal tenir-la en compte, tallant amb cúter. Els materials sembla que s'aixafen una mica en tallar-los i queden més amples.

 

Podem netejar la fusta dels martells amb paper de vidre, llimes o amb una Dremel, si la tenim. Les ranures de les forquilles, on van enganxats els cordillets, es poden netejar amb una llima del gruix i la forma apropiats, tal com es veu a la imatge. Això facilitarà la tasca d'introduir i enganxar els cordillets.

 

El topall dels apagadors

El topall dels apagadors és la barra que es pot observar traient la màquina fora del piano, per la part del darrere mirant des de dalt, o bé lateralment.

 

Quan premem el pedal dret (o, a la foto, aixequem la palanca damunt la qual actua el pedal per mitjà d'una barra horitzontal i una de vertical), els apagadors se separen de les cordes fins arribar a tocar aquesta barra, que està recoberta d'un feltre. En aquest cas era un feltre vermell de 3 mm de gruix.

La barra es pot desmuntar fàcilment, sense treure els apagadors, mitjançant els dos cargols que hi ha a cadascun dels extrems (un d'ells visible a la foto, més amunt de l'ungla del meu dit polze). Després de treure la barra, cal eliminar les restes del feltre vell amb un cúter i, un cop s'ha polit bé la barra, enganxar-hi un feltre nou.

Desmuntatge dels martells

La meva intenció era de desmuntar tots els martells i marcar el punt de contacte amb una línia de guix damunt de les cordes, o lligant un fil d'una banda a l'altra de la màquina, però això no va funcionar gens bé i al final vaig optar per l'opció parells-imparells, recomanada per l'Amadeu.

Així és com vaig desmuntar els martells:

Per la part de davant de la màquina es pot accedir a la forquilla del martell, que porta el cargol que s'ha de descargolar. Com hem dit, millor desmuntar-los un sí, un no, per tenir la referència de la posició, la inclinació i el punt de contacte exactes a l'hora de muntar. És essencial conservar el punt de contacte del martell amb la corda.

Per fer aquestes feines de muntatge i desmuntatge utilitzo un tornavís desmuntable, d'aquests que pertanyen a una família de diverses eines que funcionen amb el mateix mànec. He de dir que sovint el tornavís s'afluixa i s'ha de tornar a apretar. A més, es doblega. Crec que un tornavís que no fos desmuntable, llarg i prim, seria molt més adient per a aquesta tasca, que és bastant llarga.

Com es veu a la foto, he aconseguit desmuntar els martells sense treure les bàscules, que porten dos cargols. El piano mesura 131 d'alçada i la màquina té aquesta peça transmissora a sota les bàscules que porta una altra forquilla connectada a una barra inferior i accessible des de darrere.

A la foto següent es pot veure la màquina amb tots els martells parells, que són els que de moment deixem.

Ara podem comprovar millor en quin estat es troba cadascun dels elements. Els feltres verds on es recolza el bastó d'escapament estan en molt mal estat, foradats per les arnes, aixafats i deformats. Les pells de la nou del martell i del contra-atrapament també estan molt gastades, les brides s'han trencat quan les desmuntàvem, els filets encara estan sencers però nous faran més bona feina, i els eixos estan força bruts.

Em proposo, doncs, substituir les pells, el feltre verd i potser els dos (verd i vermell) de sota la pell, el filet de la molla de retorn, la brida i, finalment, el cap dels martells.

Grinyols al pedal dret

Si el pedal de ressonància del piano grinyola quan l'abaixem, possiblement el soroll ve de la molla que hi ha a sota de la barra transmissora horitzontal del pedal.

És el mateix soroll que fa una porta que grinyola. Crec que aquest problema es produeix especialment en èpoques fredes. Com que no tenia 3 en 1 o un altre oli similar, i l'oli d'oliva no havia funcionat (segurament perquè quan fa fred se solidifica), la darrera vegada vaig aplicar el meu piano una mica de crema Nivea (sí, ja ho sé, no és gaire ortodox, però és el que tenia més a mà) per tots costats de la molla, i també a la la peça de plàstic de sobre. Al cap de pocs minuts ja no feia soroll. Cal dir que quinze dies després comença a fer-ne de nou. Segurament el 3 en 1 hauria funcionat millor. No sé si hi ha un producte específic per a molles de pedal.

Llegiu també l'apunt Resolució del soroll del pedal.

L'efecte Protek

Aquest piano és un Samick SU 118 de segona mà, fabricat l'any 1990. Es va utilitzar durant els primers anys i després es va deixar en desús durant prop de 20 anys. Estava i està en molt bon estat però l'acció feia l'efecte d'anar una mica a batzegades. Això em va fer pensar que els eixos necessitaven una lubricació.

Vaig aplicar el netejador d'eixos Protek a les forquilles dels cavallets i dels martells. Quan vaig comprar el producte, em van informar que havia d'aplicar una gota a cada extrem de l'eix i moure una mica la forquilla. Evidentment, aìxò serveix en el cas que haguem desmuntat el mecanisme, però sembla que Protek també es pot aplicar sense desmuntar, segons l'anunci del producte. Un cop treta la màquina fora del piano, amb un comptagotes vaig aplicar una mica de líquid a cadascuna de les forquilles que són accessibles sense desmuntar el mecanisme. (Per cert, un estri amb un aplicador gota a gota llarg aniria bé per aquesta feina.) Vaig moure unes quantes vegades les forquilles, vaig tornar a col·locar la màquina i vaig fer unes quantes escales amunt i avall per tot el teclat per tal de donar-li moviment. Al cap d'uns minuts, algunes notes, o més aviat grups de 2-3 notes, van començar a grinyolar. Vaig pensar que potser ho havia fet malament, havia aplicat massa líquid o massa poc, l'havia posat en llocs on no calia?

 

Un parell de dies després vaig anar a veure el piano i els grinyols havien desaparegut. El piano es notava molt més suau, com si haguessin desaparegut fregaments que abans hi havia. És com si hagués posat greix a la maquinària. He deduït que els grinyols inicials són normals.