El piano es desafina, en primer lloc, pels canvis de temperatura i de grau d'humitat del medi on es troba. Un ambient de temperatura estable al voltant dels 20º i amb un grau d'humitat mitjà és ideal per al piano. Quan canvien les estacions i, per tant, la temperatura ambiental, la fusta del piano es contrau o es dilata i, per tant, les cordes, que al capdavall van subjectades als elements de fusta del piano, encara que sigui amb la intermediació de l'arpa de ferro, s'estiren o s'escurcen i, per tant, sofreixen variacions en la tensió. Quan les cordes es tensen, pugen de to, i quan es destensen, baixen. Com que aquests canvis no es produeixen de manera regular al llarg de tot el piano, sinó que unes cordes o zones del piano resulten més afectades que les altres, l'instrument queda desafinat. Per això seria ideal poder afinar el piano després de cada canvi d'estació (solsticis i equinnocis a les nostres latituds). Si un piano es troba situat lluny de les obertures exteriors de la casa, a prop o tocant una paret interior, i lluny de fonts de calor o fred tals com radiadors, aparells d'aire condicionat, corrents d'aire, etc., patirà molt menys les conseqüències dels canvis de temps i, en principi, es desafinarà menys.
Els pianos que tenen un ús intensiu, com per exemple pianos d'escoles de música, conservatoris, estudiants avançats, pianos de sales de concert, etc., lògicament es desafinen molt més que els pianos que tenen un ús potser freqüent però moderat, com és el cas dels de la majoria de les llars. Cada vegada que els martells impacten contra les cordes, les pressionen, i això produeix variacions en la tensió de les cordes i, a la llarga, desafinació. Un piano, per estar en perfectes condicions, s'hauria de tocar habitualment però de manera moderada. Un piano amb molt d'ús necessitarà afinacions freqüents, fins i tot setmanals, i també regulacions del mecanisme de tant en tant.
A tothom que compra un piano nou li recomanen que l'afini dues vegades el primer any. Els pianos nous de fàbrica solen venir sense afinar, i és el botiguer normalment qui l'afina per exposar-lo. Durant el primer any, les cordes del piano encara no están ben assentades, cosa que afecta l'afinació. Si, a més, el piano sofreix un canvi d'ubicació i de clima important a l'hora d'anar del país d'origen al des destí, i de la botiga o magatzem a la llar del pianista, això encara és més evident. Si un piano nou s'afina dos cops l'any durant els dos primers anys, després és molt més senzill fer un manteniment de l'afinació, i el tècnic que la faci podrà lluir-s'hi molt més.
