dijous, 30 d’agost del 2018
Classes de piano a domicili
Oferim classes de piano a domicili. Per a nens i joves de 4 a 18 anys i adults de qualsevol edat. Demaneu més informació al 610 20 80 37.
Servei d'afinació de pianos
Poseu a punt el vostre piano amb el nostre servei d'afinació de pianos.
Preus especials per a escoles de música i altres establiments que disposin de diversos instruments. Truqueu al 610 20 80 37 o envieu-hi un missatge de whatsapp.
Preus especials per a escoles de música i altres establiments que disposin de diversos instruments. Truqueu al 610 20 80 37 o envieu-hi un missatge de whatsapp.
dimarts, 11 d’octubre del 2016
Cada quant s'ha d'afinar un piano?
La freqüència d'afinació dels pianos recomanada depèn de diversos factors. Entre ells podríem esmentar 1) el lloc on es trobi situat el piano, que determina la manera com l'afecten els canvis de temperatura ambientals externs, 2) l'ús que tingui el piano i 3) l'estat o l'antiguitat del piano.
El piano es desafina, en primer lloc, pels canvis de temperatura i de grau d'humitat del medi on es troba. Un ambient de temperatura estable al voltant dels 20º i amb un grau d'humitat mitjà és ideal per al piano. Quan canvien les estacions i, per tant, la temperatura ambiental, la fusta del piano es contrau o es dilata i, per tant, les cordes, que al capdavall van subjectades als elements de fusta del piano, encara que sigui amb la intermediació de l'arpa de ferro, s'estiren o s'escurcen i, per tant, sofreixen variacions en la tensió. Quan les cordes es tensen, pugen de to, i quan es destensen, baixen. Com que aquests canvis no es produeixen de manera regular al llarg de tot el piano, sinó que unes cordes o zones del piano resulten més afectades que les altres, l'instrument queda desafinat. Per això seria ideal poder afinar el piano després de cada canvi d'estació (solsticis i equinnocis a les nostres latituds). Si un piano es troba situat lluny de les obertures exteriors de la casa, a prop o tocant una paret interior, i lluny de fonts de calor o fred tals com radiadors, aparells d'aire condicionat, corrents d'aire, etc., patirà molt menys les conseqüències dels canvis de temps i, en principi, es desafinarà menys.
Els pianos que tenen un ús intensiu, com per exemple pianos d'escoles de música, conservatoris, estudiants avançats, pianos de sales de concert, etc., lògicament es desafinen molt més que els pianos que tenen un ús potser freqüent però moderat, com és el cas dels de la majoria de les llars. Cada vegada que els martells impacten contra les cordes, les pressionen, i això produeix variacions en la tensió de les cordes i, a la llarga, desafinació. Un piano, per estar en perfectes condicions, s'hauria de tocar habitualment però de manera moderada. Un piano amb molt d'ús necessitarà afinacions freqüents, fins i tot setmanals, i també regulacions del mecanisme de tant en tant.
A tothom que compra un piano nou li recomanen que l'afini dues vegades el primer any. Els pianos nous de fàbrica solen venir sense afinar, i és el botiguer normalment qui l'afina per exposar-lo. Durant el primer any, les cordes del piano encara no están ben assentades, cosa que afecta l'afinació. Si, a més, el piano sofreix un canvi d'ubicació i de clima important a l'hora d'anar del país d'origen al des destí, i de la botiga o magatzem a la llar del pianista, això encara és més evident. Si un piano nou s'afina dos cops l'any durant els dos primers anys, després és molt més senzill fer un manteniment de l'afinació, i el tècnic que la faci podrà lluir-s'hi molt més.
El piano es desafina, en primer lloc, pels canvis de temperatura i de grau d'humitat del medi on es troba. Un ambient de temperatura estable al voltant dels 20º i amb un grau d'humitat mitjà és ideal per al piano. Quan canvien les estacions i, per tant, la temperatura ambiental, la fusta del piano es contrau o es dilata i, per tant, les cordes, que al capdavall van subjectades als elements de fusta del piano, encara que sigui amb la intermediació de l'arpa de ferro, s'estiren o s'escurcen i, per tant, sofreixen variacions en la tensió. Quan les cordes es tensen, pugen de to, i quan es destensen, baixen. Com que aquests canvis no es produeixen de manera regular al llarg de tot el piano, sinó que unes cordes o zones del piano resulten més afectades que les altres, l'instrument queda desafinat. Per això seria ideal poder afinar el piano després de cada canvi d'estació (solsticis i equinnocis a les nostres latituds). Si un piano es troba situat lluny de les obertures exteriors de la casa, a prop o tocant una paret interior, i lluny de fonts de calor o fred tals com radiadors, aparells d'aire condicionat, corrents d'aire, etc., patirà molt menys les conseqüències dels canvis de temps i, en principi, es desafinarà menys.
Els pianos que tenen un ús intensiu, com per exemple pianos d'escoles de música, conservatoris, estudiants avançats, pianos de sales de concert, etc., lògicament es desafinen molt més que els pianos que tenen un ús potser freqüent però moderat, com és el cas dels de la majoria de les llars. Cada vegada que els martells impacten contra les cordes, les pressionen, i això produeix variacions en la tensió de les cordes i, a la llarga, desafinació. Un piano, per estar en perfectes condicions, s'hauria de tocar habitualment però de manera moderada. Un piano amb molt d'ús necessitarà afinacions freqüents, fins i tot setmanals, i també regulacions del mecanisme de tant en tant.
A tothom que compra un piano nou li recomanen que l'afini dues vegades el primer any. Els pianos nous de fàbrica solen venir sense afinar, i és el botiguer normalment qui l'afina per exposar-lo. Durant el primer any, les cordes del piano encara no están ben assentades, cosa que afecta l'afinació. Si, a més, el piano sofreix un canvi d'ubicació i de clima important a l'hora d'anar del país d'origen al des destí, i de la botiga o magatzem a la llar del pianista, això encara és més evident. Si un piano nou s'afina dos cops l'any durant els dos primers anys, després és molt més senzill fer un manteniment de l'afinació, i el tècnic que la faci podrà lluir-s'hi molt més.
dilluns, 2 de març del 2015
Quantes cordes té un piano?
O quantes clavilles té un piano, que és el mateix. O no? Depèn. Estrictament parlant, la majoria de pianos tenen més clavilles que cordes, ja que les cordes van de dues en dues, és a dir, parteixen d'una clavilla, fan la volta per la punta de suport de l'altre extrem (a la part de baix del piano en el cas dels verticals i a la part més allunyada del teclat en els pianos de cua) i tornen a buscar la clavilla següent.
En aquesta foto d'un Steinway D es poden veure els ponts i l'extrem final de les cordes agudes.
En els cas dels bordons, que són les cordes entorxades que tenen els pianos a partir del mi/re/do 2 aproximadament (com més petit és el piano, més amunt comencen els bordons), cadascuna de les cordes és individual i està fixada amb un nus a la punta, com es pot veure en aquesta foto del mateix piano:
En aquesta foto d'un Steinway D es poden veure els ponts i l'extrem final de les cordes agudes.
En els cas dels bordons, que són les cordes entorxades que tenen els pianos a partir del mi/re/do 2 aproximadament (com més petit és el piano, més amunt comencen els bordons), cadascuna de les cordes és individual i està fixada amb un nus a la punta, com es pot veure en aquesta foto del mateix piano:
Per tant, no és el mateix comptar cordes que comptar clavilles. Per saber el nombre de cordes ens haurem de fixar en la manera com està encordat el piano, que pot variar lleugerament d'un model a l'altre. A l'hora d'afinar, però, sí que és el mateix. Tot i que cada dues cordes, físicament, és una sola corda doblegada, l'afinador les ha d'afinar individualment. Per a l'afinador, per tant, cada clavilla és una corda, que s'afina individualment però es canvia amb la seva parella. I per tant, per saber quantes cordes té un piano, comptar les clavilles equival a comptar les cordes.
Aquest piano, un Cussó SFHA de principis del XX, té 39 bordons i les seves 39 clavilles corresponents, a l'esquerra del logotip del piano. Tots aquests corresponen a les 26 primeres tecles (i notes) del piano: les primeres 13 notes tenen bordons individuals i les segones 13 en tenen dos cadascuna (13x2=26).
Seguidament tenim 177 cordes/clavilles que físicament corresponen a les restants 59 notes del piano, que són de triple corda. Per tant, tenim 39+177=216 clavilles o cordes per afinar.
dijous, 27 de novembre del 2014
Taula d'una afinació: Yamaha U3. Dades i observacions
Aquesta és una taula de dades que fan referència a l'afinació d'un piano Yamaha U3. Quan ens va arribar a les nostres mans feia potser 20 o 25 anys que no l'havien afinat, com passa amb la majoria dels pianos que no s'utilitzen (i, malauradament, també amb molts dels que sí que s'utilitzen).
A la primera columna hi ha anotada cadascuna de les notes corresponents a les 88 tecles del piano modern.
A la segona columna hi ha la freqüència teòrica que ha de tenir cadascuna de les notes, d'acord amb la taula donada al llibre de Reblitz (vegeu la bibliografia).
A la tercera hi ha anotada la freqüència de partida on vam trobar cadascuna de les notes del piano.
A la quarta columna hi ha la diferència en Hz entre la freqüència "ideal" o de referència i la freqüència real del piano.
A continuació el vam afinar per primera vegada. Les columnes cinquena i sisena contenen el resultat de la primera afinació i, una altra vegada, la diferència en Hz respecte de la freqüència teòrica.
Després de la segona afinació, realitzada uns dies després, anotem a les columnes setena i vuitena la freqüència obtinguda i, novament, la diferència en Hz.
El piano va necessitar una tercera afinació, que es va fer unes setmanes més tard i que ja vam trobar satisfactòria.
Observacions:
Com es pot veure, la diferència en Hz respecte a la freqüència que es vol obtenir va disminuint en cada afinació. Aquest piano, un bon Yamaha vertical de gamma alta, aguanta molt bé l'afinació. No cal dir que, cada vegada que el vam afinar, ho vam fer a 440 Hz. Si observem les dades de la part més estable del teclat (amb fons verd), podem comprovar com, després de la primera afinació, es va abaixar uns quants Hz i, després de la segona, només unes dècimes.
Aqeuesta taula ens ha servit per comprovar com, efectivament, la part central-esquerra del teclat, aproximadament d'F2 a A3, és la part més estable i que més fàcilment aguanta l'afinació. No és casualitat, doncs, que sigui la zona on s'efectua la partició o el temperament en els diferents sistemes d'afinació existents.
L'aparell utilitzat per mesurar les dades va ser el Korg OT-120. Com tot aparell de qualitat mitjana, té les seves limitacions. Concretament, aquest llegeix bastant malament les freqüències altes. Per tant, totes les dades vermelles de la part de baix de la taula s'han de considerar aproximades. Segurament també tota la resta, ja que el mesurament numèric de la pantalla no és estable, sinó que balla i s'ha d'agafar "al vol". Inconvenients de la tecnologia. S'observa que moltes de les dades vermelles són un divisor de la frequència real corresponent a la nota. Això es deu al fet que l'aparell sent una octava o dues més avall. De vegades, una quinta. A baix de tot, en verd, s'han fet els múltiples que teòricament correspondrien a la lectura, però, com diem, a totes aquestes dades se'ls ha de donar un valor aproximatiu.
A la primera columna hi ha anotada cadascuna de les notes corresponents a les 88 tecles del piano modern.
A la segona columna hi ha la freqüència teòrica que ha de tenir cadascuna de les notes, d'acord amb la taula donada al llibre de Reblitz (vegeu la bibliografia).
A la tercera hi ha anotada la freqüència de partida on vam trobar cadascuna de les notes del piano.
A la quarta columna hi ha la diferència en Hz entre la freqüència "ideal" o de referència i la freqüència real del piano.
A continuació el vam afinar per primera vegada. Les columnes cinquena i sisena contenen el resultat de la primera afinació i, una altra vegada, la diferència en Hz respecte de la freqüència teòrica.
Després de la segona afinació, realitzada uns dies després, anotem a les columnes setena i vuitena la freqüència obtinguda i, novament, la diferència en Hz.
El piano va necessitar una tercera afinació, que es va fer unes setmanes més tard i que ja vam trobar satisfactòria.
Observacions:
Com es pot veure, la diferència en Hz respecte a la freqüència que es vol obtenir va disminuint en cada afinació. Aquest piano, un bon Yamaha vertical de gamma alta, aguanta molt bé l'afinació. No cal dir que, cada vegada que el vam afinar, ho vam fer a 440 Hz. Si observem les dades de la part més estable del teclat (amb fons verd), podem comprovar com, després de la primera afinació, es va abaixar uns quants Hz i, després de la segona, només unes dècimes.
Aqeuesta taula ens ha servit per comprovar com, efectivament, la part central-esquerra del teclat, aproximadament d'F2 a A3, és la part més estable i que més fàcilment aguanta l'afinació. No és casualitat, doncs, que sigui la zona on s'efectua la partició o el temperament en els diferents sistemes d'afinació existents.
L'aparell utilitzat per mesurar les dades va ser el Korg OT-120. Com tot aparell de qualitat mitjana, té les seves limitacions. Concretament, aquest llegeix bastant malament les freqüències altes. Per tant, totes les dades vermelles de la part de baix de la taula s'han de considerar aproximades. Segurament també tota la resta, ja que el mesurament numèric de la pantalla no és estable, sinó que balla i s'ha d'agafar "al vol". Inconvenients de la tecnologia. S'observa que moltes de les dades vermelles són un divisor de la frequència real corresponent a la nota. Això es deu al fet que l'aparell sent una octava o dues més avall. De vegades, una quinta. A baix de tot, en verd, s'han fet els múltiples que teòricament correspondrien a la lectura, però, com diem, a totes aquestes dades se'ls ha de donar un valor aproximatiu.
dissabte, 22 de novembre del 2014
Taula d'una afinació: Yamaha U3
| Nota (Yamaha U3) | Hz inicials | FTeòrica Reblitz (TI) | Diferència Hz inicial | afinat 10/10-resultat 15/10 | Diferència Hz | 2a afinació 17/10- resultat 29/11 | Diferència Hz | Múltiple aguts (x2/3/4) | Diferència mult. |
| A0 | 26 | 27,5 | -1,5 | 27,4 | -0,1 | 27 | -0,5 | ||
| A#0 | 28,7 | 29,1 | -0,4 | 28,5 | -0,6 | 28,5 | -0,6 | ||
| B0 | 29,5 | 30,8 | -1,3 | 30,6 | -0,2 | 30,6 | -0,2 | ||
| C1 | 31,1 | 32,7 | -1,6 | 32 | -0,7 | 32 | -0,7 | ||
| C#1 | 33 | 34,6 | -1,6 | 33,9 | -0,7 | 33,4 | -1,2 | ||
| D1 | 35,5 | 36,7 | -1,2 | 36,4 | -0,3 | 36,3 | -0,4 | ||
| D#1 | 37,3 | 38,8 | -1,5 | 38,9 | 0,1 | 38,4 | -0,4 | ||
| E1 | 39,7 | 41,2 | -1,5 | 40,8 | -0,4 | 40,7 | -0,5 | ||
| F1 | 42,6 | 43,6 | -1 | 43,4 | -0,2 | 43,3 | -0,3 | ||
| F#1 | 44,3 | 46,2 | -1,9 | 44,7 | -1,5 | 45,4 | -0,8 | ||
| G1 | 47,7 | 48,9 | -1,2 | 48,6 | -0,3 | 48,5 | -0,4 | ||
| G#1 | 50,4 | 51,9 | -1,5 | 51,5 | -0,4 | 51,4 | -0,5 | ||
| A1 | 53,9 | 55 | -1,1 | 54,2 | -0,8 | 54,7 | -0,3 | ||
| A#1 | 56,6 | 58,2 | -1,6 | 57,3 | -0,9 | 57,7 | -0,5 | ||
| B1 | 60,6 | 61,7 | -1,1 | 61,1 | -0,6 | 61,2 | -0,5 | ||
| C2 | 63,3 | 65,4 | -2,1 | 64,7 | -0,7 | 64,9 | -0,5 | ||
| C#2 | 67,2 | 69,2 | -2 | 68,7 | -0,5 | 68,6 | -0,6 | ||
| D2 | 71 | 73,4 | -2,4 | 72,8 | -0,6 | 72,7 | -0,7 | ||
| D#2 | 75,4 | 77,7 | -2,3 | 77,1 | -0,6 | 77,5 | -0,2 | ||
| E2 | 81,4 | 82,4 | -1 | 81,9 | -0,5 | 82,2 | -0,2 | ||
| F2 | 85,3 | 87,3 | -2 | 87 | -0,3 | 86,8 | -0,5 | ||
| F#2 | 90 | 92,4 | -2,4 | 91,1 | -1,3 | 92,3 | -0,1 | ||
| G2 | 95,4 | 97,9 | -2,5 | 97,1 | -0,8 | 97,8 | -0,1 | ||
| G#2 | 101,1 | 103,8 | -2,7 | 103,2 | -0,6 | 103,6 | -0,2 | ||
| A2 | 108,7 | 110 | -1,3 | 109,4 | -0,6 | 109,9 | -0,1 | ||
| A#2 | 114 | 116,5 | -2,5 | 115,9 | -0,6 | 116,4 | -0,1 | ||
| B2 | 120,2 | 123,4 | -3,2 | 122,8 | -0,6 | 123,3 | -0,1 | ||
| C3 | 127,4 | 130,8 | -3,4 | 130,5 | -0,3 | 130,7 | -0,1 | ||
| C#3 | 135,2 | 138,5 | -3,3 | 138,3 | -0,2 | 138,4 | -0,1 | ||
| D3 | 143 | 146,8 | -3,8 | 147,1 | 0,3 | 146,9 | 0,1 | ||
| D#3 | 151 | 155,5 | -4,5 | 155,5 | 0 | 155,4 | -0,1 | ||
| E3 | 160,8 | 164,8 | -4 | 164,2 | -0,6 | 164,4 | -0,4 | ||
| F3 | 169,7 | 174,6 | -4,9 | 174,7 | 0,1 | 174,6 | 0 | ||
| F#3 | 181 | 184,9 | -3,9 | 184,9 | 0 | 184,8 | -0,1 | ||
| G3 | 191 | 195,9 | -4,9 | 196,1 | 0,2 | 195,8 | -0,1 | ||
| G#3 | 201,7 | 207,6 | -5,9 | 207 | -0,6 | 207,3 | -0,3 | ||
| A3 | 214,5 | 220 | -5,5 | 219,1 | -0,9 | 220 | 0 | ||
| A#3 | 227 | 233 | -6 | 232,8 | -0,2 | 232,5 | -0,5 | ||
| B3 | 241 | 246,9 | -5,9 | 245,9 | -1 | 247,5 | 0,6 | ||
| C4 | 258 | 261,6 | -3,6 | 261,4 | -0,2 | 261,8 | 0,2 | ||
| C#4 | 272 | 277,1 | -5,1 | 276,5 | -0,6 | 277,2 | 0,1 | ||
| D4 | 289 | 293,6 | -4,6 | 293,3 | -0,3 | 294,3 | 0,7 | ||
| D#4 | 305 | 311,1 | -6,1 | 310,6 | -0,5 | 311,9 | 0,8 | ||
| E4 | 324 | 329,6 | -5,6 | 328,9 | -0,7 | 329,9 | 0,3 | ||
| F4 | 343 | 349,2 | -6,2 | 349,2 | 0 | 350,4 | 1,2 | ||
| F#4 | 360 | 369,9 | -9,9 | 367,9 | -2 | 371,4 | 1,5 | ||
| G4 | 382 | 391,9 | -9,9 | 390 | -1,9 | 392,5 | 0,6 | ||
| G#4 | 406 | 415,3 | -9,3 | 414,5 | -0,8 | 416,6 | 1,3 | ||
| A4 | 432 | 440 | -8 | 439,4 | -0,6 | 440,5 | 0,5 | ||
| A#4 | 454 | 466,1 | -12,1 | 465,7 | -0,4 | 466,7 | 0,6 | ||
| B4 | 483 | 493,8 | -10,8 | 491 | -2,8 | 493,5 | -0,3 | ||
| C5 | 511 | 523,2 | -12,2 | 520,6 | -2,6 | 524 | 0,8 | ||
| C#5 | 539 | 554,3 | -15,3 | 554 | -0,3 | 556,4 | 2,1 | ||
| D5 | 571 | 587,3 | -16,3 | 586 | -1,3 | 590,1 | 2,8 | ||
| D#5 | 609 | 622,2 | -13,2 | 625 | 2,8 | 621,5 | -0,7 | ||
| E5 | 646 | 659,2 | -13,2 | 657 | -2,2 | 659 | -0,2 | ||
| F5 | 683 | 698,4 | -15,4 | 698 | -0,4 | 702,2 | 3,8 | ||
| F#5 | 724 | 739,9 | -15,9 | 738 | -1,9 | 740,7 | 0,8 | ||
| G5 | 766 | 783,9 | -17,9 | 782 | -1,9 | 786,2 | 2,3 | ||
| G#5 | 815 | 830,6 | -15,6 | 828 | -2,6 | 834,2 | 3,6 | ||
| A5 | 860 | 880 | -20 | 875 | -5 | 881 | 1 | ||
| A#5 | 914 | 932,3 | -18,3 | 930 | -2,3 | 936 | 3,7 | ||
| B5 | 972 | 987,7 | -15,7 | 978 | -9,7 | 993 | 5,3 | ||
| C6 | 1031 | 1046,5 | -15,5 | 1050 | 3,5 | 1047 | 0,5 | ||
| C#6 | 1101 | 1108,7 | -7,7 | 1096 | -12,7 | 1110 | 1,3 | ||
| D6 | 1160 | 1174,6 | -14,6 | 1177 | 2,4 | 1179 | 4,4 | ||
| D#6 | 1207 | 1244,5 | -37,5 | 1240 | -4,5 | 1248 | 3,5 | ||
| E6 | 1289 | 1318,5 | -29,5 | 1310 | -8,5 | 1325 | 6,5 | ||
| F6 | 1374 | 1396,9 | -22,9 | 1391 | -5,9 | 1401 | 4,1 | ||
| F#6 | 1448 | 1479,9 | -31,9 | 1477 | -2,9 | 1498 | 18,1 | ||
| G6 | 1523 | 1567,9 | -44,9 | 1575 | 7,1 | 1566 | -1,9 | ||
| G#6 | 1615 | 1661,2 | -46,2 | 1664 | 2,8 | 1653 | -8,2 | ||
| A6 | 1723 | 1760 | -37 | 1757 | -3 | 1758,9 | -1,1 | ||
| A#6 | 1840 | 1864,6 | -24,6 | 1880 | 15,4 | 1874,9 | 10,3 | ||
| B6 | 1942 | 1975,5 | -33,5 | 1952 | -23,5 | 1983,9 | 8,4 | ||
| C7 | 2055 | 2093 | -38 | 2095 | 2 | 2105,1 | 12,1 | ||
| C#7 | 2171 | 2217,4 | -46,4 | 2173 | -44,4 | 2230,4 | 13 | ||
| D7 | 2326 | 2349,3 | -23,3 | 2344 | -5,3 | 2382 | 32,7 | ||
| D#7 | 2432 | 2489 | -57 | 2533 | 44 | 2507 | 18 | ||
| E7 | 1295 | 2637 | -1342 | 2615 | -22 | 2677 | 40 | ||
| F7 | 2781 | 2793,8 | -12,8 | 2825 | 31,2 | 700 | -2093,8 | 2800 | 6,2 |
| F#7 | 2934 | 2959,9 | -25,9 | 2940 | -19,9 | 3023 | 63,1 | ||
| G7 | 1560 | 3135,9 | -1575,9 | 1601 | -1534,9 | 1052,9 | -2083 | 3158,7 | 22,8 |
| G#7 | 1091 | 3322,4 | -2231,4 | 3349 | 26,6 | 1116 | -2206,4 | 3348 | 25,6 |
| A7 | 1746 | 3520 | -1774 | 1758 | -1762 | 1170,9 | -2349,1 | 3512,7 | -7,3 |
| A#7 | 3714 | 3729,3 | -15,3 | 1914 | -1815,3 | 1914,3 | -1815 | 3828,6 | 99,3 |
| B7 | 1955 | 3951 | -1996 | 3945 | -6 | 1350,4 | -2600,6 | 4051,2 | 100,2 |
| C8 | 2063 | 4186 | -2123 | 2104 | -2082 | 2103,1 | -2082,9 | 4206,2 | 20,2 |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)