Mosquits vermells

Els mosquits de feltre vermells són uns cercles de feltre de 12 mm, amb un forat al centre, que van col·locats a les agulles de les guies centrals de les tecles del piano. Els mosquits de feltre amorteixen el soroll de les tecles. Els venen en bossetes d'unes 100 unitats, que són suficients per a qualsevol piano.

 

En aquest piano, que és molt antic i ha sofert desgast, hem decidit canviar-los tots. Els mosquits nous estaran en bon estat i compliran millor la seva funció amortidora. A més, permetran regular millor l'altura de les tecles mitjançant els mosquits de cartró i paper que es col·loquen a sota dels de feltre.

 

 

Per treure els mosquits vells, es pot fer directament amb els dits, o amb una pinça específica. A l'hora de posar els nous, cal fer-ho amb compte perquè no es dobleguin. A la fotografia es veu, a sota de cada mosquit vermell, un mosquit de cartró de 0,5 mm.



 

El canvi de mosquits afecta l'altura anterior i posterior de la tecla. En aquest piano, originalment les tecles s'havien elevat molt per tal de compensar el desgast dels martells, etc. Normalment, la part inferior de la tecla hauria de quedar uns 3 mm per sota del llistó anterior de la base del teclat. En aquest cas, com es pot veure a la fotografia, queda més amunt. Ho haurem d'acabar de regular correctament un cop tinguem els martells ben ajustats. L'altura de la tecla afecta el calat, que és l'àmbit de moviment vertical de la tecla, mesurat des de la part frontal, justament damunt de la mosca (de color verd a la fotografia). Si ara reduíssim el gruix dels mosquits, la tecla quedaria massa baixa i perdríem el calat de 10 mm que ara tenim. Aleshores, hauríem de rebaixar les mosques.

 

Canvi dels caps de martell: problemes

En aquest bloc ens hem proposat d'explicat la veritat, tota la veritat i res més que la veritat, de manera que aquesta entrada versarà sobre alguns dels possibles errors que es poden cometre en instal·lar caps de martells nous en un piano vertical, i sobre els problemes amb què l'aficionat incaut o indegudament informat es pot trobar en emprendre una tasca com aquesta.

Primer: com hem llegit en algun lloc, cal que els forats dels caps de martell siguin prou ajustats als caps de martell perquè aquests no ballin gens. Com més ajustats, millor. Altrament, el que pot passar és que enganxem el cap damunt del mànec amb tota tranquil·litat, marxem a fer una altra cosa, i el dia que tornem a veure com ha quedat la feina, ens trobem que els caps s'han mogut. Per què? Perquè la cola era lenta, els forats massa amples, i els caps de martell han basculat damunt del mànec abans d'acabar-se d'assecar i ara miren amunt o avall (en aquest cas, avall per la banda de les cordes i amunt per la cua). És convenient disposar de prou temps per controlar l'assecat de les peces.

Segon: després de posar els caps de martell, moltes coses no funcionaran. La separació entre caps serà, en molts casos, massa gran o massa petita:

 

Això ho resoldrem desplaçant les forquilles de les nous de martell damunt de la seva guia.  Un moviment de menys d'un mil·límetre és suficient.

Alguns caps de martell fregaran el del costat, o bé pel feltre o bé per la cua, en desplaçar-se endavant o en tornar endarrere:

En aquest cas, caldrà comprovar si és problema dels mànecs o de la forquilla, i posar-hi paperets.
D'altres no estaran ben centrats amb relació a les cordes:

 

Caldrà ajustar la posició de la forquilla.
En una altra perspectiva, la visió posterior dels primers martells:

Avís: Si un martell sembla estar massa alt o massa baix, és possible que calgui ajustar l'eix de la forquilla que va encaixat sota la plaqueta metàl·lica. Pot ser que hagi quedat fora de la ranura.

En resum, hem d'ajustar a consciència tots i cadascun dels martells perquè funcionin perfectament i, a més, desencolar i tornar a encolar els que s'hagin mogut. Per facilitar la tasca, es desmunten novament els apagadors:

 

A poc a poc, i amb molta paciència, amb la màquina damunt de la taula i els apagadors desmuntats, anem ajustant cada martell, i de tant en tant provem la màquina al seu lloc per comprovar el resultat del que anem fent:

 





Amb molta paciència i ganes, i sense pressa, no hi ha res que no es pugui resoldre. L'aprenentatge està garantit.

 

Regulació dels apagadors del piano vertical (1)

La regulació del piano consisteix en una sèrie d'ajustos de la maquinària, que s'han d'efectuar seguint unes mesures predeterminades i tenint en compte l'estat de cada instrument i el desgast dels martellets o les possibles modificacions que s'hi hagin fet.

Els apagadors se separen de les cordes tots alhora en el moment de prémer el pedal dret (de ressonància) i també en el moment de prémer cadascuna de les tecles individualment. Això fa que les cordes quedin lliures i continuïn vibrant.

El punt en què els apagadors se separen de les cordes en pitjar el pedal de ressonància es pot regular mitjançant el cargol que es troba a la part posterior de la barreta de fusta. D'acord amb Reblitz (veg. bibliografia), els apagadors s'han de començar a moure quan el pedal s'ha enfonsat uns 6 mm.

Per la part anterior de la maquinària, l'extrem del cargol queda recobert per una tira de feltre de 3 mm de gruix, que evita que el cargol fregui directament la barra elevadora dels apagadors, com es pot veure a la fotografia següent.

  

Quan es gira el cargol en la direcció horària, aquest sobresurt per la part anterior de la maquinària i s'acosta a la barra metàl·lica que actua en prémer el pedal dret. En aquest cas, el cap de l'apagador es desplaça endavant, separant-se de les cordes. Quan el cargol es descargola, el cap de l'apagador es desplaça endarrere, acostant-se a les cordes. Caldrà regular els cargols perquè els apagadors se separin de les cordes tots alhora en el moment adient.

No tots els pianos verticals disposen d'aquests cargols reguladors. En molts d'ells, cal regular el punt d'elevació dels apagadors doblegant els filferros que subjecten cadascun dels caps d'apagador, que és una tasca força més complexa.

A la fotografia anterior es veuen també les culleretes, que van muntades damunt dels cavallets i que serveixen per regular el punt d'elevació de cada apagador en relació amb el moviment de la tecla i del martellet. Ho explicarem en un altre apunt d'aquest bloc.

Substitució d'una forquilla de cavallet

Per poder cargolar els martells del piano va bé desmuntar els cavallets. Per fer-ho, cal accedir al cargol de la forquilla des de la part posterior de la màquina i descargolar-lo. És fàcil dir-ho, però no tan fàcil fer-ho. Realment, la cullereta (l'encarregada d'activar l'apagador) destorba bastant a l'hora d'extreure el cargol i encara més quan es tracta de tornar-lo a posar el seu lloc. Si no s'ha desmuntat l'apagador, és difícil manipular el cavallet i el cargol per darrere de la cullereta. De vegades, si es força massa el cargol, el resultat és aquest:

 

Una forquilla s'ha trencat, i només queda l'eix encastat al seu suport del  cavallet. Aquesta és la forquilla trencada:

 

Tot i que està partida per diversos llocs, si no en tenim una de nova o de reciclada, és possible encolar-la amb cola blanca i deixar-la unes hores ben ajustada amb pinces.

 

 

 

Si el resultat és dubtós o clarament insatisfactori, però, val més substituir la forquilla per una altra de sencera. Per extreure i posar l'eix es pot utilitzar una eina com la de la fotografia següent. La banda del punxó s'utilitza per extreure els eixos i l'altra, per posar-los.

 

 

 

En aquest cas, finalment s'ha utilitzat una forquilla reciclada d'un altre piano de característiques similars.

 



 

I com si no hagués passat res!