Com tothom sap, la majoria de pianos fins ben entrat el segle XX portaven tecles d'ivori, malauradament per als elefants. Posteriorment, quan es van començar a fabricar plàstics, les cobertes d'ivori van ser substituïdes per diversos tipus de cobertes plàstiques, culminant amb l'actual Ivorite dels millors pianos Yamaha. L'ivori té l'avantatge del tacte més agradable i menys relliscós del producte natural, però té l'inconvenient que es va tornant groc a causa de la suor de les mans. Sembla que si les tecles reben la llum del sol (per exemple, quan mantenim el teclat obert) es mantenen blanques més temps.
Per netejar les tecles de piano d'ivori hem llegit i sentit diversos consells. En algun lloc, es recomana netejar-les amb un raspall de dents i pasta de dents blanca. És clar, els ullals d'elefant també són dents! També hem llegit que aplicant-hi suc de llimona i, posteriorment, llet es poden emblanquir. Aquesta vegada, però, hem seguit el procediment que ens van explicar a Parts Piano: untar les tecles amb una barreja de 100 ml d'aigua oxigenada i tres gotes d'amoníac i posar-les al sol durant 24 hores. Ve a ser alguna cosa així com decolorar-se els cabells amb aigua oxigenada, com feien les dones no fa pas tants anys.
´
Posem, doncs, totes les tecles blanques (les negres no cal, que no som en Michael Jackson) damunt d'una post col·locada damunt de dos tamborets, al sol.
Al flascó d'aigua oxigenada ja hi hem introduït les gotes d'amoníac. Seguidament untem les tecles amb un pinzell, procurant que el líquid cobreixi completament l'ivori, per dalt i per davant.
Sembla, però, que l'aigua tendeix a estancar-se a la part central de la tecla, potser perquè està més gastada i fa una mica de sot, encara que sigui imperceptible a simple vista. Per això, al cap d'uns minuts tornem a passar el pinzell amunt i avall. Així ens assegurem que tota la tecla queda ben impregnada del líquid.
Al cap d'una estona sembla que ja s'han començat a emblanquir. Potser a la fotografia no s'aprecia. Demà veurem el resultat!
Un cop les tecles hagin quedat blanques, caldrà polir-les per fer que recuperin la brillantor, ja que l'aigua oxigenada es menja la capa superficial de la tecla i la deixa una mica rugosa.
********
I uns dies després, polim les tecles ja blanques amb l'accessori de polir metalls preciosos del multieines:
Generalment s'utilitza un drap polidor que es pot adquirir en botigues especialitzades i que s'acopla al trepant de mida normal, però aquest multieines va prou bé i permet disposar d'una diversitat d'accessoris que es poden fer servir per a altres tasques: netejar fusta, polir ferro, etc.
A continuació es mostra el resultat. Les tecles són blanques i fines al tacte, tot i que potser no excessivament lluents.
No les trobeu més boniques que les de plàstic? Doncs sí, ho he de reconèixer, tot i que els pobres elefants no s'ho mereixen. Que un piano no pot ser mai excusa per la mort d'un animal tan noble. Ara, vés a saber quants éssers moren també a causa de la fabricació del plàstic, derivat del petroli. Potser caldria inventar un altre tipus de coberta de tecla més ecològica.
