Els apagadors se separen de les cordes tots alhora en el moment de prémer el pedal dret (de ressonància) i també en el moment de prémer cadascuna de les tecles individualment. Això fa que les cordes quedin lliures i continuïn vibrant.
El punt en què els apagadors se separen de les cordes en pitjar el pedal de ressonància es pot regular mitjançant el cargol que es troba a la part posterior de la barreta de fusta. D'acord amb Reblitz (veg. bibliografia), els apagadors s'han de començar a moure quan el pedal s'ha enfonsat uns 6 mm.
Per la part anterior de la maquinària, l'extrem del cargol queda recobert per una tira de feltre de 3 mm de gruix, que evita que el cargol fregui directament la barra elevadora dels apagadors, com es pot veure a la fotografia següent.
Quan es gira el cargol en la direcció horària, aquest sobresurt per la part anterior de la maquinària i s'acosta a la barra metàl·lica que actua en prémer el pedal dret. En aquest cas, el cap de l'apagador es desplaça endavant, separant-se de les cordes. Quan el cargol es descargola, el cap de l'apagador es desplaça endarrere, acostant-se a les cordes. Caldrà regular els cargols perquè els apagadors se separin de les cordes tots alhora en el moment adient.
No tots els pianos verticals disposen d'aquests cargols reguladors. En molts d'ells, cal regular el punt d'elevació dels apagadors doblegant els filferros que subjecten cadascun dels caps d'apagador, que és una tasca força més complexa.
A la fotografia anterior es veuen també les culleretes, que van muntades damunt dels cavallets i que serveixen per regular el punt d'elevació de cada apagador en relació amb el moviment de la tecla i del martellet. Ho explicarem en un altre apunt d'aquest bloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada