Us el presento. Així és per fora: tot un tros de piano, 131 cm d'altura, 153 d'amplada i 65 de fons. A la foto el veieu amb la tapa del teclat i la superior obertes, perquè li toqui l'aire, que fa calor!
Com veieu, brilla com un mirall. És clar, abans l'hem desempolsinat i li hem passat una baieta una mica humida. Què us sembla?
Un altre detall del piano. La part frontal del teclat. Per cert, la bandera que es veu reflectida és un tros de l'estelada que hi ha al balcó, i no pas el que sembla.
En fi... es nota que m'agrada, oi? Doncs si en voleu un d'igual o de semblant, només m'ho heu de dir i en podem buscar un de segona mà. Però si el voleu nou, només cal que aneu a una botiga especialitzada i us en vendran un amb molt de gust, m'imagino. Ara, prepareu uns 9.000 euros llargs. A mi m'ha costat moltíssim menys, us ho asseguro. Això sí, no és nou.
Què es pot dir del Yamaha U3? Doncs que és el piano vertical més gran de la sèrie U de Yamaha (numerada 1, 2, 3), que és la tercera sèrie de verticals d'aquesta marca, després de la B i la P. És el de més qualitat, i està fabricat al Japó. Actualment aquest model encara es fa, perquè és un dels que ha tingut més èxit de la marca, i se'n troben a totes les bones escoles de música i conservatoris del món.
Aquest U3, concretament, si fos fabricat més tard portaria abans del número de sèrie la lletra S de Sustain, perquè té el pedal del mig de sostenuto que es posa habitualment en els pianos de cua, però no en els verticals. Uns anys més tard, a partir del 1985, Yamaha va anomenar-lo U3AS. Altres U3 posteriors no tenen el sostenuto, sinó una sordina, al pedal del mig, com la majoria de verticals.
Segons sembla, la presència d'aquest pedal en un piano és un senyal de qualitat, ja que l'instrument que el porta és adient per a ús professional --això vol dir, permet tocar el repertori més difícil romàntic i post-romàntic, sempre que el pianista doni de si, és clar.
I si voleu que el compari amb el petit Yamaha M5J que em va acompanyar en els meus estudis de jove, us diré que la diferència és abismal. D'entrada, les tecles són molt més llargues (un dia d'aquests faré un apunt amb les dades exactes) i això permet tocar molt més ràpid, sobretot a la part interior del teclat, que resulta molt més tova perquè la palanca és més llarga. No sé si m'explico... En aquest sentit, s'assembla una mica a un piano de cua o, com si diguéssim, hi està més a prop. En segon lloc, el so és molt més clar i potent, sense que apareguin harmònics indesitjats com passa sovint en els pianos petits. Els martellets són els K de nucli blau i no els NN grisos sense nucli que porten els pianos de 110 cm, ni els de nucli groc que porten els U1. Pel meu gust, aquests martellets són molt millors, produeixen un so més dolç i sense estridències.
Una qüestió: tots els Yamaha que tenen el número de sèrie començat amb H (com aquest) o M (fins al 1985 aproximadament) tenen un defecte als cordillets de la palanca de retorn de la nou del martell, que fa que els cordillets es trenquin. En aquest cas, crec que quan el vaig comprar tenia els cordillets intactes (sembla que el piano feia anys que estava sense ús), però pocs dies després de començar-lo a tocar, els cordillets s'han començat a trencar. Això és inevitable en aquests Yamaha, i el que cal fer és canviar els cordillets, de la manera que ja vaig explicar a l'apunt anterior, Canvi de cordillets.
En un altre apunt podreu veure fotos del canvi de cordillets d'aquest Yamaha U3. I si teniu algun piano que pateixi d'aquest mal, només cal que m'envieu un missatge i mirarem de posar-hi remei.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada