La primera vegada que traiem la màquina del Yamaha piano U3, ens sorprèn que els bastonets dels apagadors tinguin la part inferior d'alumini i estiguin acabats amb una mena de coberta de goma de color negre. Això és part del mecanisme de sostenuto (de vegades anomenat pedal harmònic) que porten aquests pianos.
Però ¿com funciona el sistema sostenuto? De fet, el mecanisme és ben senzill. El pedal central del piano, que es veu a la fotografia, és el que connecta amb la barra que activa i desactiva el sostenuto, exactament igual que ho fa el pedal de ressonància de la dreta.
L'única diferència, però, és que el pedal no es pot pitjar ni abans ni simultàniament a les tecles, sinó que s'ha de pitjar després. Per què? Vegem com funciona.
A sota dels apagadors hi ha una segona barra, en forma de V i forrada amb feltre per la part posterior externa. Quan premem una tecla i, seguidament i sense deixar-la anar, pitgem el pedal central, aquesta barra gira i s'interposa entre l'extrem de l'apagador que s'ha separat de les cordes (s'ha endarrerit per la part inferior) i el seu punt de repòs. Això vol dir que, encara que deixem anar la tecla, l'apagador no podrà retornar al seu lloc i les cordes corresponents a aquella tecla continuaran ressonant. En definitiva, és com el pedal normal de ressonància, però selectiu.
Simple, oi? Ara només es tracta d'acostumar-se a utilitzar-lo. Pel que sembla, només algunes peces de Debussy i Ravel porten indicacions d'ús d'aquest pedal, però creiem que es pot utilitzar sempre que la partitura contingui un pedal de diversos compassos i simultàniament s'hagin de tocar amb la mà esquerra altres notes llunyanes, com passa en algunes peces de Liszt, per exemple la Consolació número 3. Caldrà anar-ho investigant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada