Fa molts anys que no el toquen ni l'afinen. Està molt descuidat, ple de pols. Comprovo que la majoria de notes estaven entre 415 y 430. Toca, doncs, apujar-lo de to abans de fer-li una afinació acurada. Quan un piano està molt baix, és millor fer-li com a mínim dues afinacions. Els principiants pot ser que en necessitin tres o quatre per deixar el piano afinat satisfactòriament.
Per fer aquesta primera apujada de to, els tècnics recomanen fe-ho per octaves, és a dir, afinar el la3, després tots els la, després tots els mi, tots els si, etc. D'aquesta manera s'equilibra millor la tensió exercida damunt de tota l'arpa i evitem que una part del piano acabi totalment desafinada quan acabem d'afinar.
De vegades, si el piano és vell i té les cordes molt rovellades (en aquest piano ho estan una mica), pot ser que alguna corda es trenqui quan girem la clau. Per això cal sempre girar primer la clau cap a l'esquerra (abaixar la tensió de la corda) abans d'apujar-la. Si hi ha rovell, se sent un clic quan la corda es desplaça damunt la barra de pressió i el rovell es trenca. Aleshores ja es pot tensionar la corda.
Aquest piano, curiosament, té el teclat molt inclinat fent pendent cap a les cordes. Sembla així de disseny, i costa molt treure les tecles de sota les bàscules. De fet, si no es treu la màquina sembla impossible treure les tecles.
El piano necessita polir els martells, que estan totalment plans al punt d'impacte i tenen uns solcs considerables. Per anar bé, s'haurien de canviar. A més, cal netejar el rovell de les cordes i ajustar tot el mecanisme.
Les taques marrons dels martells són restes d'algun líquid (una beguda o l'aigua d'un gerro) que ha caigut damunt de piano. Una de les pitjors coses que li pot passar a un piano és aquesta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada