Neteja de cordes

Aquest és el piano Cussó SFHA que vaig comprar al mes d'octubre amb la intenció de poder-me entrenar en l'ofici dels pianos. Deu tenir cent anys com a mínim, perquè a sota de la barra central del teclat hi vaig trobar trossos de diari del 1916 amb notícies de la Primera Guerra Mundial. Per transportar-lo li vaig haver de treure el teclat perquè passés per l'escala. Ho vaig fer jo mateixa per estalviar-me uns quants calerons dels transportistes. Va ser un aprenentatge, però per la meva poca traça es va trencar alguna fusta que vaig haver d'encolar amb cola de contacte. Aprofitant que tenia el piano sense teclat, vaig netejar les cordes i la pols enganxada a sobre dels ponts. Les cordes rovellades es netegen amb llana d'acer molt fina. Cal posar-se una mascareta a la cara, perquè la pols d'acer és molt dolenta i es fica als pulmons molt fàcilment. segurament no es veu a la imatge, però les cordes centrals, a la part que queda darrere dels bordons, estaven molt oxidades. Moltes de les altres les devien haver canviat en el curs de l'extensa vida del piano, perquè estaven en un estat més que acceptable. Els bordons semblaven més nous que les cordes, tot i que dos d'ells tenien (i tenen) rovellat l'extrem que sobresurt del cable interior.

 

Òbviament, el piano estava molt desafinat i aproximadament mig to baix, molt menys del que m'esperava. En la primera afinació ràpida vaig constatar que era possible apujar-lo a 440. sorprenentment, alguns dels bordons ja ho estaven. Es va trencar una corda de la part dels aguts. Evidentment, amb moltes clavilles fluixes i les cordes oxidades no vaig poder treure gran cosa d'aquesta primera afinació, però em va semblar que el piano tenia possibilitats. La primera cosa, doncs, seria canviar cordes i clavilles.



Una foto de la màquina, que és bastant fotogènica, perquè en realitat no està tan bé com sembla.