A continuació podeu veure un vídeo corresponent a una afinació real, fet en un piano vertical Kawai. La primera part de l'afinació del piano consisteix a establir el temperament, o fer la partició, com també es diu. Una octava temperada, que és la que s'utilitza en els pianos actuals, consisteix en una sèrie de semitons iguals que a la pràctica es determinen mitjançant l'afinació d'un cicle ascendent de dotze quintes temperades (més estretes que les justes). Aquest procediment s'efectua a la part central del teclat, a partir del començament de les cordes triples (normalment al voltant del mi2), i fins dues octaves més amunt, que és on es troba el final de la secció central del teclat en la majoria de pianos.
Hi ha moltes maneres d'efectuar aquest procediment. El que nosaltres utilitzem parteix del la3 i a continuació baixa una octava (la2) i puja una quinta (mi3), i així successivament fins a completar el cicle.
El feltre vermell serveix per emmudir les cordes laterals de cada trio, ja que el temperament s'estableix a les cordes centrals. Seguidament es va retirant el feltre mentre es van afinant els unísons. El vídeo següent mostra aquest moment, concretament l'afinació de la corda esquerra (clavilla superior) en relació amb la corda ja afinada (clavilla central).
Aquí podem sentir una ondulació del so, ja que les ones que produeixen les dues cordes tenen una freqüència diferent. D'això en diem desafinació.
Al vídeo següent es pot veure el que passa quan les dues cordes vibren a la mateixa freqüència. Se sent un únic so i no hi ha l'ondulació o batec característic que causa la interferència de freqüències. Després de l'atac, el so es debilita gradualment i desapareix.
Un dels objectius del procés d'afinació del piano consisteix a fer que cadascun dels grups de cordes que corresponen a una mateixa tecla, siguin tres o bé dues, estigui afinat dins de si mateix, produeixi un únic so (uníson),
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada